Cooper

Magic pop

Magic Pop

Alejandro Díez "Cooper"
Amb quatre cançons a punt d'enregistrar, no para d'actuar com a Dj
"Em sento còmode amb una trajectòria sense massa pretensions"
Magic Pop entrevista a Alejandro Díez, ex membre del grup Los Flechazos, també conegut pel sobrenom de Cooper. Los Flechazos van fer públic que es dissolien a l’edició del Purple Weekend de 1998 després de més d’una dècada de música des del concert de 1986 a León i sis Lp’s. Alejandro Díez començava la seva carrera en solitari amb el nom de Cooper que tant aviat podria fer referència al Jimmy Cooper de Quadrophenia com al Gary Cooper per la pel·lícula Sol davant del perill ( tot depén del dia tal i com ha dit en alguna ocasió el mateix Alex en altres entrevistes). Al novembre de 2000 surt el seu primer treball: un llarga durada titulat Fonorama on Cooper fa algunes coses que mai s’havien sentit amb los Flechazos com per exemple utilitzar una secció de corda.

A la primavera de 2001 s’edita el primer CD Single amb la cançó Vértigo i tres temes més, dos d´ells inèdits. Alejandro comença a alternar la feina de composar música amb la d’afamat Dj. Al març de 2003, nou single amb el tema 747. Oxidado (2004) seria la propera cançó que seguiria amb aquest format escollit expressament per Cooper per enregistrar les seves inquietuds creatives. Aquest mateix any apareixia un recopilatori titulat genèricament Retrovisor amb bona part dels temes editats fins el moment més tres de nous i alguns vídeo clips. Cooper triomfa amb aquest nou treball i sobretot a les presentacions en directe a nombrosos escenaris. Retrovisor fou escollit per molts mitjans de comunicació com un dels millors lliuraments discogràfics de l’any, entre ells el nostre Magic Pop. Durant alguns d’aquests concerts de presentació, fins i tot es regala un nou Cd single amb la cançó, Rabia, més una altra nova Seis menos Diez i una versió del tema Upside Down dels Muffs.

La darrera actuació multitudinària de Cooper va ser el passat 9 de desembre al Purple Weekend. Des de llavors, Alejandro Díez ha estat invitat a gran quantitat d’esdeveniments lúdics per tal de col·laborar amb la seva faceta de Dj. Ara, tal i com ens diu ell mateix a la següent entrevista té moltes ganes de tornar a enregistrar temes.

En primer lloc, volem expressar-te el nostre agraïment per atendre'ns. Per a nosaltres, comptar amb tu per a la nostra secció d'entrevistes és un autèntic luxe i encara més si tenim en compte que el teu últim disc Retrovisor va ser, al nostre criteri, el millor treball de 2004.

Pregunta: Hi ha molts temes sobre els quals demanar-te opinió. El primer té a veure amb la decisió de canalitzar la teva carrera artística en solitari. En aquest país no és habitual que un cantant, diguem-li possible líder carismàtic, adquireixi tanta o més rellevància que el grup que l'acompanyava. Recordes les teves primeres sensacions a l'haver d'afrontar el teu futur sense els Flechazos com a entitat creativa?

Resposta: Bé, el primer saludar-vos, porto diversos mesos d’aturada i cada vegada que reprenc l'activitat és com començar de zero... aquesta va ser, una mica, la sensació quan em vaig inventar Cooper: podia fer el que volgués, sense preocupar-me per res més que per fer cançons maques i divertir-me. Donava una mica de vertigen, perquè mai estic segur de si els interessarà als altres el que jo faig. Per això em sento còmode amb una trajectòria de “perfil baix”, sense més pretensions

P: Si els Flechazos no ho van tenir fàcil amb els mass media, creiem que Cooper tampoc. A part dels fans incondicionals, els festivals, algun fanzine i per descomptat el bon gust, persisteix l'estúpida creença que la música dels Flechazos, i ara la teva, no mereixen l'atenció de les masses d'oients i seguidors de la música pop. Quina opinió tens sobre això davant d'aquest tracte injustificable?

R: Jo crec que la música que faig és molt accessible, la meva preocupació sol anar, de fet, en aquesta direcció... No estaré fent música massa evident? Amb 5 anys ja escoltava la ràdio, i no entenia d'estils ni tendències, però sabia quines cançons m'agradaven. A mi m'agrada el pop, i per pop entenc els Who, els Rubinoos, Guided by Voices o Sidonie. I a tot el món li entra el pop. Si els mitjans de comunicació no fan molt cas a Cooper és per altres motius, no per l'estil dels meus temes. Potser no són tan bons com per sonar a la ràdio fórmula.

P: Redundant en aquest desconcert de propòsits artístics actuals, ens interessa particularment la teva valoració sobre això. Segons la nostra opinió, en aquest país existeixen grups de pressió independent als quals els interessa aquest toc tradicional, llegiu fusió amb el flamenc o amb la música de cantautor amb retalls electrònics, més inclòs que el propi pop o rock. Encara que s'entestin, per a nosaltres la fusió no és necessàriament sinònim de novetat i a vegades, fins i tot, transmet valors rancis que destrossen una bona melodia. Estàs d'acord o creus que el problema, si existeix, és un altre?

R: El clàssic sempre serà modern, ningú s'atreviria a discutir això. I la independència és qüestió d'actitud, encara que després els teus discos estiguin en El Corte Inglés. I, tens raó, moltes de les propostes que semblen innovadores per al gran públic no són més que calcs d'altres que ja es van fer fa una pila de temps. Per a mi l'única veritat està en els sentiments, si una cançó em provoca ja em té guanyat, perquè jo sento música per sentir que estic viu.

• "Per a mi l'única veritat està en els sentiments, si una cançó em provoca ja em té guanyat, perquè jo sento música per sentir que estic viu"

P: Al nostre entendre, existeix un sentiment col·lectiu de vergonya ja no dels nostres avantpassats musicals dels seixanta sinó fins i tot dels vuitanta. Sorprenentment, per a molts falsos factotum que van créixer amb la “new wave”, ara els torna bojos, de sobte, els setanta i el flamenc o el rock autonòmic d'arrels. Creus que quan es parla de música pop, els mitjans es refereixen exactament a això, a pop, o a popular sense connotacions creatives sinó econòmiques?

R: És que el que planteges és molt complicat de racionalitzar, la música t'agrada i ja està. Si a algú li comença a entusiasmar el so d’una canonada trencada, doncs allà ell, jo no tinc temps per això, hi ha tantes coses que sentir que no vaig a malgastar un segon amb las Grecas, amb tots els meus respectes. Sí que és veritat que jo tendeixo a identificar el pop amb el Power pop de qualsevol època... no sé el que els mitjans denominen pop. De fet no crec que s'entengui el pop si no t'agrada el rocanrol.

P: Bé, ja n'hi ha prou de preguntes sobre el panorama actual. Com estàs?. En quin procés creatiu et trobes?. Que sàpigues que trobem a faltar les teves noves cançons

R: Doncs després d'un any de tranquil·litat em ve de gust tornar a compondre i sortir a tocar. Estem començant a preparar cançons per a un nou single ... ah! busco un títol de pel·lícula que tracti sobre pluja, tempesta, núvols, carrers mullades o alguna cosa així, si m'ajudes...

P: Ens ve a la ment l'estúpida polèmica sobre si vas prometre editar només singles i després vas fer el recopilatori. En fi, no et preguntarem per això, creiem que a molts, ens vas fer un gran favor i vam comprar tant els singles com l'àlbum. Ens interessa saber si t'has plantejat altres opcions com per exemple enregistrar un concert, una acústic o un àlbum de versions, per exemple.

R: Bé, polèmica és un terme massa rotund, no tinc capacitat per crear polèmica ni amb l'ajuda d'Iñaki Gabilondo... Jo vull seguir editant singles i cançons soltes en recopilatoris. Ara gravarem 4 i si ens agraden als de la companyia Elefant i a mi, els editarem, i si no les guardarem. Encara que ben pensat sempre puc cridar a una pila de gent que conec i editar un recopilatori on torni a gravar tots els meus temes. Així veu la gent el bon rotllet que tinc amb els famosetes... jajaja!!! Beneïda mercadotècnia...

P: Una altra opció que mereixeria el nostre respecte i profunda admiració seria un box recopilatori amb tota l'obra extensa dels Flechazos, amb les demos, directes, etc. Kamenbert acaben de fer alguna cosa així. Ho veus factible?

R: M'encantaria, Elena té un bagul ple de retalls i records dels Flechazos, aquest Nadal es compleixen 20 anys del primer concert de la banda, però em temo que caldrà esperar als 20 de “Viviendo en la Era Pop” perquè surti una caixa o un recopilatori bonic. Seria tot un plaer.

P: I ja que parlem del passat emocional, Veus possible alguna reunió esporàdica dels Flechazos com, per exemple, Brighton 64 amb motiu del II festival Mod de Barcelona?.

R: Ho veig impossible. Ja no sóc el mateix i no em veig en Los Flechazos.

• "El mod no morirà mai, és el còctel perfecte d'elegància i actitud, i la música t'atrapa"

P: En diverses entrevistes que hem llegit d'algun temps ençà, ens hem fixat que recomanaves grups com Gigolo Aunts, Fountains of Wayne, o treballs de Fastball i Belle and Sebastian. Ens agradaria que, si et ve de gust, ens refresquessis una petita llista dels teus gustos actuals i si és possible incloguessis algun projecte nacional.

R: L'altre dia em vaig comprar un disc d'un grup australià que m'encanta: MAGNETO (quin nom més lleig, veritat?). Sento molt a casa a Elliot Smith i Josh Rosue, l'últim de Nada Surf m'agrada. Un amic m'ha fet redescobrir als Lolas, que estan genial... també escolto a Brendan Benson bastant. Em vaig comprar l'últim de Superdeluxe però m'ha decebut, com el dels Arctic Monkeys, que no em van massa. Els que sí m'agraden són Ordinary Boys. D'aquí m'agraden els de sempre: La Habitación Roja, Champán, Sidonie...

P: Per acabar, ens vindrien bé uns bons consells per mantenir viva la fe modernista. Des de la sospita que és tracta d’una moda passatgera fins l'entusiasme d'uns quants, on creus tu que ens trobem en aquest precís instant. Ha arribat el moment de passar a l'atac o encara hem de mantenir-nos en la defensiva enfront de la ignorància i la incultura pop?

R: Doncs el mod no morirà mai, és el còctel perfecte d'elegància i actitud, i la música t'atrapa. Aquest cap de setmana (es refereix al del primer de maig) m'escapo a Aachen a punxar en un rotllo mod i tinc unes ganes...em porto la meva col·lecció d'Eps i no pararé de ballar en tres dies.

Moltes gràcies per respondre a les nostres preguntes.

Per les seves paraules, està clar que Cooper es i ens diverteix amb la seva faceta de Dj. Esperem que aquests quatre nous temes siguin del gust del seu autor i també d´Elefant, per tal que surtin aviat al mercat discogràfic. Un títol de pel·lícula?... per exemple: Pluja a les sabates (1998) de María Ripoll. Es podria fer una versió que es titulés Pluja a les botes Chelsea